en descategorizado

británicas ventanas

No existe ninguna razón por la que haya dejado a Maó para el final, simplemente no encontraba la inspiración necesaria para escribir sobre ello. Algo parecido me había ocurrido con el resto de entradas, en tierras menorquinas me ha vencido la pereza y de vuelta a casa me ha costado mucho más perfilar con cuatro palabras algunas imágenes de la isla.

Mientras las avenidas principales de la capital viven sus típicos excesos socio-económicos del verano, descubro tranquilas calles a dos pasos del bullicio estival. A mi alrededor, británicas ventanas por todas partes, restos de antiguos conquistadores que lucharon por hacerse con un punto estratégico en el Mediterráneo. Esa es una de las fotografías que me llevó de Maó, junto a la relajada comida en una solitaria terraza y la botella de agua fría de 1.5 litros a 1,1€ (en un bar).

Off topic: Menú de la última cena en Menorca:

  • Amanida de musclos i tomàquets aromatizada amb basilicum i cebollina.
  • Tassa de suc de Peix al Mediterrani
  • Steak Tartar
  • Vitelo Tonato
  • Thai Noodles

¿Quieres escribir un comentario?

Comentario

  1. Així que no venies per es relax, ses platges d’aigues blaves, d’arenes blanques i postes de sol al costat de la mar…. però aquesta tranquil.litat te va envair. Si és que és bastant difícil que estant de vacances, no acabis vegent ses coses des d’un altre punt de vista. Sempre has d’acabar gaudint de lo bo de cada lloc 😉

  2. I ho vaig fer. Vaig acabar gaudint del relax, les platges, les postes de sol, els cavalls… però me enllà de tot aquest meravellós atrezzo, vaig gaudir de la gent que m’havia convidat a descubrir sa illa.

  3. Per cert, tens cap més foto de St Llorenç que les que tens posades? és que he vist es cap des meu cavall en una, però jo no surt 😛
    És que vaig demanant fotos a tothom que en fa fer. Es cavall és es que dur els flocs (llaços) rosats.

    Gràcies per endavant 😉

  4. Doncs malauradament no en tinc cap més, en vaig fer moltes, és cert, però al final es van quedar les que hi ha publicades. Ah! He vist el teu cavall, i el teu comentari 😛

  5. És que no m’hi podia estar de fer un comentari, fa gràcia veure sa teva foto posada per aquí dins, i més quan ho trobes mirant un blog que vaig descubrir es mes passat, després de fer una passada per es falstaff i ens vas dir que estavau per aquí dins ficats i tu anaves escrivint cosestes…
    Per cert, açò de relatar no se’t dóna gens malament 😉

  6. Què gran! No sabia com havies arribat fins aquí. Em fa molta il·lusió que després d’Alaior ens tornessin a ‘trobar’ al Falstaff, encara que cap dels dos sapigués res de l’altre.
    Merci pel cumplidu’ 😉