en descategorizado

la 'ruinosa' vida urbanita

Mi nueva vida urbanita comienza a arruinarme. Exagero. Lo sé. Pero algo de razón sí tengo. El 1 de enero de este año (como ya expliqué en su momento) puse en marcha una autoauditoría diaria que continúa ahora, ahora que soy algo menos pobre que entonces. Todos mis gastos e ingresos están documentados. ¿Maniático? Lo dejaremos en pragmático. Ahora nunca me pregunto dónde se han ido esos 50 euros que tenía el lunes. Además, es una especie de agenda. Tú preguntas: “Ei Óliver, ¿dónde estuviste el sábado 12 de enero?”. Yo respondo: “Espera un momento, mmm… exposición del Ché, merienda en las Ramblas, cena Pakistaní… Total:…”

A lo que iba. Las comidas, cenas y otros encuentros culinarios y/o alcohólicos fuera de casa que genera mi nueva vida en Gràcia comienzan a romper mis buenos hábitos económicos de antaño. Espera. ¿Qué tonterías estoy diciendo? Cuando era un teórico no practicante siempre supe que esos eran los euros mejor gastados: las cervezas y los viajes. Ergo, ha llegado la hora de poner en práctica la teoría.

¿Quieres escribir un comentario?

Comentario

  1. Ostres… comptabilitat casolana amb auditoria interna i tot! quin home tan organitzat, algun dia t’ho agraïran!
    I pel que veig estàs més que adaptat a la videta de Gràcia… fes-me cas i deixa-li un respir al pressupost de l’estiu, que ja se sap que la despesa en cervesa està estacionalitzada en aquests mesos!

    Petons!

    Pd. Si mai necessites una auditoria externa ja saps on trobar-me.

  2. @Elisabet
    Totalment d’acord. Però al menjar incloem la beguda, no? 😀

    @Rosalita
    Tranquil·la. Al meu pressupost sempre hi ha una partida per cerveses, i és de les més grans!
    Sé molt bé on trobar-te, però fa dies que no et veig! 🙁

  3. I-N-C-R-E-I-B-L-E, auditoria interna!!! Amb que més pots sorpendre al personal?
    Obligat, com dius tu i l’Elisabet, menjar i viatjar……………….el tema beguda…………un bon vi………..personalment no sóc gaire amant de les begudes………..ni de les persones massa capficades en beure…………….jajajaja…………

  4. Té el seu punt freak, ho sé, però tot aquest control econòmic s’agraeix, i més en moments de crisis.
    Parlant de vins… bé, no puc parlar de vins. Quan he de comprar un, confio en el meu ‘sumiller’ de confiança (el pots visitar als meus links), però com bé dius son plaers que no et podem deixar perdre.