en descategorizado

orden y limpieza

Lo reconozco. Soy un maniático del orden y la limpieza. Es otra (además del ya descrito amor a la fruta) de las buenas costumbres que he heredado de mi madre. Lo vivido esta última semana ha terminado de confirmar algo que me hubiera gustado dejar en leyenda urbana. Imposible. Es cierto. Existen (a patadas) los que puedan vivir entre la mierda. Seres que no entienden de vidrios oscurecidos por el barro, muebles polvorosos, esquinas pestilentes…

¿Quieres escribir un comentario?

Comentario

  1. no m”ho puc creure! maniàtic de l’odre, la neteja, del silenci… (del silenci?, llavors ja seria per espantar-se!)

  2. perdoneu les faltes, però a vegades vaig massa de pressa. algun dia m’hauré de posar internet a casa! (espero que passi un temps encara)

  3. Del silenci? Jo diria que sóc un maniàtic del treball, i més encara quan m’agrada el que faig. Em paguen per crear silencis! En relació a l’ordre i la neteja… així és, a casa i al carrer. Hi ha uns quants molt nets quan surten de casa… han deixat tota la merda portes endins.
    Internet? És millor així. Quan més a prop ho tens més temps passes penjat!

  4. Caram!!!!! Sincerament no et feia un maniàtic de l’orde…………..interessant…….si senyor……molt interessant……….