web analytics

Óliver Miranda

Periodista & Community Manager

Menu

debut urbano


Anoche debuté en el equipo de Segunda del que hablé hace algunos días. Necesito algo de tiempo para digerir el cambio (también necesitaré algún que otro producto de limpieza, una mano de pintura… pero eso lo pongo yo). Decía, tengo mucho que contar y poca tranquilidad para hacerlo. Necesito encontrarla. Cuando lo haga iré eliminando items de mi lista de cosas por hacer.

5 thoughts on “debut urbano”

  1. italiana dice:

    En la llista d’idems posa-hi també la plantxa, aixi ens en recordem els dos. Espero que el nou nivell estigui bé. Un petonas.

  2. elisabet dice:

    eh?! ???? ! … traductor!

  3. Óliver dice:

    @italiana
    La tinc. No m’oblido. La nova competició té parts molt positives, les negatives? No hi ha res perfecte.

    @elisabet
    Traducció post: Ja visc a Gràcia! A 10′ del Falstaff, a 25′ de l’oficina. Ara necessito temps per netejar una mica l’habitació (bé, això ho vaig fer abans d’ahir); fer la mudança (treball que acabaré avui) i fer-me una coseta arreglada (en una setmana). Llavors, tot això no em deixa temps per escriure, per centrar-me i acabar el text sobre la meva aventura a Turí, pujar les fotos, fer unes trucades… tornar la plantxa de la italiana… Llavors començaré a descubrir la ciutat, que després de sis anys de sortir del poble, ja tocava!
    Ah! Aquest post té traducció publicable, altres…

  4. elisabet dice:

    vaja, o sigui que els posts més interessants em quedaré amb les ganes!

    enhorabona doncs, veí (diurn) per finalment venir cap a ciutat. espero que aquest cop no tinguis problemes de convivència!

  5. Óliver dice:

    Vols dir que aquest blog és una mica ‘coito Interruptus’…? Doncs una mica! No obstant, tête à tête (no hi ha un bar amb aquest nom a Gràcia?) tot és pot parlar.
    Crec que ara començaré a veure moltes cares diurnes que fin ara només havia vist enlluernades per la claror de la lluna.
    Problemes de convivència? Era un canvi necessari, no pels petits problemes que pugués tenir al compartir un pis (no crec que torni a tenir un ambient tan bo vivint amb quatre tios més, també no crec que torni a viure amb quatre tios més!), era un canvi que la vida m’estava demanant.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *