en descategorizado

exacerbada generosidad

Las tres menos diez de la mañana. Termino una especie de resopón, una tortilla de patatas que llevaba varios día en la nevera. Debería acostarme. En algo menos de cuatro horas sonará el despertador y comenzará una semana muy larga. Necesito dormir, llevo casi 36 horas a base de cabezaditas. Sin embargo quería escribir, ha pasado demasiado tiempo desde el último post.

Estoy harto. Harto de no saber decir “no”. Necesito una negación que detenga un estilo de vida en el que ella, la vida, mi propia vida, parece no importar. Ahora que voy perdiendo parte de la ingenuidad pueril que he mantenido durante mis años no laborales descubro que aquí cada uno va a su bola. Es cierto, tiempo atrás (un tiempo no muy lejano) no quería vivir mi propia vida. Así pues, enrolarme en proyectos ajenos era la mejor manera de despreocuparme de esa ‘despreocupación vital’. Rosalita hablaba hace poco de ‘Nuestro tiempo’, el de cada uno. Sinceramente, hasta ahora nunca tuve la sensación de poseerlo, ni necesitaba invertirlo en nada concreto. Mi exacerbada generosidad ocupaba todo ese tiempo. Ahora las cosas han cambiado. El trabajo me absorbe una tercera parte del día; el sueño debería hacer otro tanto (aunque todavía no he conseguido visitar el catre tan temprano); entonces… ‘Mi tiempo’. De repente ha aparecido allí. No busco extremos, sólo pensar en mi vida y saber decir: “Lo siento, no puedo ayudarte”.

¿Quieres escribir un comentario?

Comentario

  1. Hola Óliver! I com diu el meu pare quan em queixo de massa feina… Benvingut al món real!
    Per sort o per desgràcia, un s’acostuma a tot, fins i tot al ritme alt. Ara que tu, entre la feina i el Falstaff, no m’extranyaria veure’t fent una migdiadeta en una porteria de Venus d’aquí poc… Pren-t’ho amb calma, i disfruta els Teus Minuts
    Petons!

  2. hola als dos!

    O: el pitjor és que al principi et sents la mar de malament per dir que no. sembla que estiguis fent un lleig a l’altra persona. si sempre has fet tal o qual cosa, xque no ho has de fer ara?
    sóc de les persones que pensa que no hi ha res millor que fer feliços als del teu voltant, és molt important, però sempre i quan no repercuteixi en no deixar-te ser feliç a tu (això també costa molt, ja que a vegades tendim a fer coses per l’acceptació del demés). i, encara que sembli un tòpic, crec que no ho és. has d’intentar ser feliç tu per fer-ne als demés. però també fer feliços als demés ajuda a fer-te feliç a tu. com tot, l’equilibri és important. a vegades ens hem de deixar de mirar a nosaltres mateixos per veure que tothom necessita una atenció. i, sobretot, no hauriem d’errar donant aquest temps a qui no val la pena

    R: ei, però al món real hi ha gent que hi viu la mar de tranquil.lament, amb una estabilitat que em fa molta enveja a vegades

    bona setmana als dos

  3. Totalment d’acord amb el tema de l’exagerada generositat. El teu temps, i més quan en tens poc, no es pot llençar a la brossa! I amb això no vull dir no fer favors o ajudar a algú proper (o no proper), vull dir que s’ha d’establir molt bé l’escala de les prioritats de cadascú per enfocar el temps que tinguis al què més pesi a la teva balança personal, o com diu l’Elisabet, ser feliç fent el què fas. O sigui, res de cafès ni cites de compromís! Al principi costa, però s’aprèn a dir que no…

    Un exemple de la meva escala: avui he entrat a treballar a les 8, i he sortit a les 9, dinant amb 1/2 h… però quan arribo a casa m’agrada estar fent un tè i intentar relaxar-me llegint les cosetes de l’Óliver… apa, quina floreta, eh Ó!

  4. @Rosalita:
    Al Falstaff no puc dormirm a les dos del matí mai tinc molta son; és pitjor a les dos del migdia sentat a la nova cadera de l’oficina. Necessito canviar els meus horaris i com bé dius, disfrutar del meu temps.

    @elisabet:
    Això mateix.

    “Sóc de les persones que pensa que no hi ha res millor que fer feliços als del teu voltant, és molt important, però sempre i quan no repercuteixi en no deixar-te ser feliç a tu”.

    Abans em quedava a la segona coma, ara intentaré trobar l’equilibri que descrius.

    Rosalita, ¿’exhacerbar’? Quan he escrit jo ‘exhacerbar’ 🙂 Gràcies per la correcció.

    Off topic: Com heu pogut suposar a l’Hotel no hi havia wifi a un preu raonable. En qualsevol cas tinc un parell de cosetes a contar, molt, molt interessants. Estaran online aquesta nit.

  5. ei, últimament estàs molt misteriós, deixant temes a mitges. periodista de suspens? (entendre suspense, que no suspenso, que això mai ho diria de tu)

  6. M’havia oblidat…

    @Rosalita:
    “però quan arribo a casa m’agrada estar fent un tè i intentar relaxar-me llegint les cosetes de l’Óliver…”
    La millor floreta que m’han dit en el darrers 23 anys i 364 dies.

    @elisabet:
    És el suspens que provoca la falta de temps 🙂
    oooh! Algún suspenso ha habido en mi vida, y espero que haya alguno más, van muy bien para reaccionar. En qualsevol cas, tot un honor rebre les teves paraules.